Mapa conceptual de la "Era digital"

A partir de la lectura dels següents textos hem hagut d'elaborar un mapa conceptual:

- "El tam-tam de los nativos digitales". Artículo en línea. Diario El País.
- Álvarez, A.y Méndez , R. (1995): “Cultura tecnológica y educación”, en Sancho y Millán Compiladores, Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario. Publicaciones M.C.E.P. Sevilla.
- Ortoll et al (2007): “L'alfabetització digital en els processos d'inclusió social”. Barcelona. UOC. Cap. I, pp. 15-58.

Ha sigut una feina força entretinguda i a la vegada complicada perquè, el fet d'ajuntar les idees principals de cadascun d'aquests textos en un mapa, tot molt resumit i amb una relació en el conjunt, m'ha donat dificultats. Tot i això estic satisfeta amb el resultat.

         Mapa conceptual: "Era digital"

Una orquesta en la maleta - Aules hospitalàries

Aquest projecte en les aules hospitalàries de Murcia m’ha agradat força. Com anteriorment vaig dir en la meva presentació, jo toco la flauta travessera, i sé lo important que és per a mi: és aquell moment on m’oblido de tot, em deixo emportar pel pentagrama, el so, la melodia, les notes... tota aquesta suma em provoca una sensació de plaer i benestar, el meu cap només se centra en la música i en res més. És el meu moment de desconnexió amb el món. Per tant aquest projecte destinat a infants amb malalties greus, m’ha agradat molt perquè crec que aquestes nens i nenes que ho passen tan malament a l’hospital, sense cap llibertat, sense jugar a l’escola, al parc i amb els seus amics, amb tant patiment i amb tants problemes que engloben les seves malalties, mitjançant la música es poden aïllar de tots aquest factors negatius que els envolten, s’obliden de tot i es recolzen en la música per poder oblidar-se per uns instants del seu problema.

El projecte en general tracta de que els nens aprenguin de la música i amb la música i d’aquesta manera s’entretinguin, busquin una sortida de l’angoixa que tenen dins de l’hospital, reconeguin qualitats dels instruments, del so i de la música, fer ritmes i fins i tot ballar-los i fer moviment al compàs de la música.

Crec que la música és una bona teràpia per a tothom, però sobretot en persones o infants que passen per un mal moment. La música fa extreure aquells sentiments que tenim dintre i no sabem o no podem mostrar-los, per a les persones malalts és una escapada de la seva lamentable, horrible i dolenta situació.

M’agradaria treballar en un àmbit com és una aula hospitalària perquè m’agradaria poder ajudar a tots aquells nens que se senten excitis, diferents i baixos d’ànims per poder-los donar una empenta i ajudar-los amb algun mitjà (la música, el teatre, la dansa, etc.) perquè sé que d’aquesta manera s’obliden de la bona salut que els hi manca i es reflecteix en les seves mirades. M’agrada veure’ls feliços.

Aquí deixo el pdf perquè pogueu veure millor de que tracta el projecte:

http://diversidad.murciaeduca.es/publicaciones/aahh2012/docs/aferrer.pdf


Y per últim un video perquè podeu veure com s'imparteixen les classes:

https://www.youtube.com/watch?v=XfhH9U0UEio

Com la tecnologia ha influenciat la meva vida des de que he nascut fins ara? - Tecnoautobiografia

Cliqueu aquí per veure la meva tecnoautobiografia:

TECNOAUTOBIOGRAFIA

Conclusió

Hem pogut comprovar amb la meva tecnoautobiografia que les noves tecnologies sempre han estat al meu abast. D'ençà que vaig néixer i fins ara la tecnologia a jugat un paper molt important al llarg de la meva vida. En el meu dia a dia m'he rodejat, i em rodejo, de tecnologies de tot tipus que abans no sabia que existien. Per tant, i recuperant el tema de l'entrada passada, com ja vaig dir sóc una clara nativa digital perquè des que tinc ús de raó m'he envoltat de tecnologia i l'he fet servir diàriament.

M'ha semblat molt interessant fer aquest treball perquè de mica en mica me n'adono del gran avenç de la tecnologia i el que això comporta. Abans la tecnologia era clarament biotecnologica, organitzativa, artefactual i simbòlica, i ara en la majoria de fotos, se segueixen veient aquest tipus de tecnologia però abunda molt més l'artefactual.

¿Em considero nativa o immigrant digital? ¿Perquè?

Jo em considero nativa digital.

Vaig néixer l'any 1993, per tant, des de ben petita que acostumo a estar amb tot tipus de màquines digitals. L'eina principal de la qual faig ús, és l'ordinador, tot i que ara el mòbil esta agafant punts.

Una altra eina de la qual faig ús, i no sabria viure sense ella, és l'internet. Encara recordo l'estiu passat quan vaig perdre el mòbil i justament l'internet de casa no funcionava... Ho vaig passar molt malament! Això sí, va ser una gran experiència això de viure sense comunicació. Al principi no sabia què fer a casa. No tenia mòbil, no tenia internet, què podia fer? Va ser en aquell moment quan vaig pensar que era una mica "addicta" al món digital. Vaig passar un mes sense mòbil i una setmana sense internet a casa. Certament, vaig aprendre a valorar altres coses i vaig aprendre a aprofitar més el temps: feia pastissos a casa, parlava més amb els meus pares...

He volgut explicar aquesta experiència perquè desprès d'aquella setmana i d'aquell mes vaig poder comprovar que vivia molt més tranquil·la sense estar pendent del whatsapp, de trucades o simplement sense tafanejar el facebook. Crec que viure amb tantes noves tecnologies és bo si es pren un bon ús d'elles. Sí que és cert, que internet és molt útil perquè estalvies temps ja sigui per buscar informació d'un autor, una fotografia per un treball o simplement per buscar on és el campus Mundet a través del google maps.

La societat s'ha acostumat a utilitzar freqüentment les noves tecnologies i crec que si l'ús que fan d'elles fos més productiu, la societat no viuria tan enganxada a les màquines. No vull dir que em sembli malament que existeixin ni que es faci ús d'elles perquè jo sóc la primera que les utilitzo, i també malament, com la resta de gent. Crec que es perden moltes coses amb les noves tecnologies com per exemple anar al cinema, ara la gent quasi no va al cinema i fins i tot veuen pel·lícules al mòbil, molta gent a perdut la rutina d'anar a cada cert temps al cinema a veure un estrena.

Són molts els factors negatius que tenen les noves tecnologies però també hi ha d'altres molt positius com és el temps que estalvies, la rapidesa de trobar les coses, la comoditat que ens dóna, etc. A més a més, els natius digitals tenim molta capacitat per fer ús de tres màquines a la vegada, resoldre dubtes ràpidament i amb freqüència i crec que això ens afavoreix molt per a un futur, tot i que no m'agradaria un futur enganxats, encara més, a les màquines...

Nativos digitales vs Immigrantes digitales

Em presento...

Qui sóc...?

Hola! Sóc l'Ana Romero Jiménez i visc a Cornellà de Llobregat.
Estudio Educació Social en la Universitat de Barcelona, en la facultat de pedagogia del campus Mundet. Actualment compagino els meus estudis amb una feina totalment diferent del que estudio, sóc la secretaria d'una Societat Coral. Sóc una persona molt extravertida tot i que al principi em costi obrir-me a la gent, sóc empàtica, divertida,  sociable i amiga dels meus amics i amigues.

Què m'agrada..?

En el meu temps lliure, sobretot, m'agrada passar temps amb la meva gosseta Kira. Ara té sis mesos i és de raça petita. Passejo cada dia amb ella perquè em relaxa i, quan tinc temps, m'agrada passejar-la per la platja. Altres coses que m'agraden fer és tocar la flauta travessera. Assajo cada divendres a les tardes amb un grup de xaranga i els caps de setmana sortim a fer actuacions. A més a més m'agrada escoltar música, sortir amb les amigues de "shopping" i passar temps amb el meu xicot i la família. Per acabar m'agrada la fotografia, sobretot estar davant de la càmera, i quant tinc temps faig "books" de diferents temes.

Perquè educació social?

Al acabar la E.S.O vaig fer el batxillerat humanístic perquè encara no tenia gaire clar què era el que volia estudiar. Una vegada acabat el batxillerat em vaig decantar pel que realment m'agradava: l'educació. Per tant, vaig realitzar un CFGS d'Educació Infantil. He sortit encantada del cicle, ja que he tractat amb infants de 0-3 i infants de 3-6 anys i d'aquesta manera em vaig adonar que el que realment m'agrada és tractar amb infants de 0-3 anys. Durant els dos anys de cicle vaig fer una assignatura (intervenció amb famílies i atenció a menors en risc social) que va ser la que realment em va obrir els ulls i em va fer adonarme del que faria una vegada acabés allà. En aquesta assignatura tractaven temes delicats d'infancia en risc i em vaig sentir la necessitat d'ajudar a aquells infants que estaven desprotegits. Per tant, he decidit fer educació social a la UB perquè vull treballar amb infància en risc (en CRAE, Centres Residencials, Aules hospitalàries, etc) i, sobretot, a infants d'entre 0 i 3 anys.

Expectatives en relació amb l'assignatura...

En aquesta assignatura espero aprendre a utilitzar correctament les noves tecnologies, perquè crec que abusem d'elles i no fem un bon ús. Espero també aprendre a saber com adaptar les noves tecnologies en l'àmbit de treball i sobretot saber què fer amb elles amb els diferents usuaris. Crec que les TIC poden ser un mecanisme molt positiu per diferents tipus d'usuaris, sempre tenint cura de no abusar-ne d'elles com sol fer la societat en general. Crec que aprendrem també a saber utilitzar alguns altres tipus de format que mai em utilitzat com un blog, una pàgina web, les wiki, etc.
El que sobretot m'agradaria d'aquesta assignatura és saber més sobre les TIC perquè mai se sap tot de cada aplicació, aprendre a saber fer un bon ús amb diferents tipus d'usuari i d'edats i aprendre a moure'm millor per les noves tecnologies. Crec que ampliarem la nostra capacitat d'aprenentatge en aquest àmbit.